A menys de 48 hores per marxar, intento recordar com dimonis he acabat preparant les maletes per anar a estudiar a la Xina. Només em ve al cap un concepte: Pensament clàssic de l'Àsia Oriental. Una mescla d'avorriment, tardes lliures, inquietuds culturals i curiositat van fer-me decidir que a tercer de carrera combinaria classes de Periodime amb aquesta assignatura. Però clar, si et matricules a una matèria d'Estudis d'Àsia Oriental, t'has de matricular a la força també a classes de llengua. "Què collons?" vaig pensar. I així, dibuixets com aquest 中o aquest 先生van deixar de resultar-me estranys.
Tres anys més tard, després d'estudiar-ne la cultura, la història, la societat, la política... ha arribat el moment de topar-me cara a cara amb aquest gegant que és la Xina. Sense ni tan sols tenir gaire clar si res d'allò que he après em servirà realment allà. O és que creieu que al taxista que m'hagi de dur a l'hostal li interessarà massa que jo sàpiga de què tracta "El somni del Pavelló Roig"? De fet, probablement no pugui ni articular correctament "Somni del Pavelló Roig" en xinès.
En qualsevol cas, a través d'aquest blog pretenc explicar, a tothom a qui li pugui interessar, com està anant aquesta trobada. Senzillament algunes impressions i quatre apunts sobre el que en pocs dies serà la meva rutina durant mig any, intentant aportar certa llum sobre què és la Xina ara que, per fi, la començaré a conèixer. I si és cert, com diuen els antics taoistes, que la Veritat autèntica mai pot ser expressada amb paraules, espero almenys aconseguir apropar-vos una mica aquest món tan llunyà. Esteu tots convidats a seguir-me en aquesta aventura.
Eduard Fernández
01/02/2012
PD: Els primers dies els passaré fent turisme abans d'instal·lar-me a la meva universitat. Per tant, no us desencanteu si tarda a arribar la segona entrada (que de ben segur ja esteu desitjant). En aquell moment, amb les primeres fotografies a la càmera, prometo també millorar una mica el disseny de tot plegat.
