Doncs tornem. Nou dies, i ja estaré de nou a la meva
estimada Barcelona. Roda el món, i torna al Born, que diuen. Platgeta i cel blau, festes majors, una
cervesa a alguna terrassa de l'Eixample, tardes mandroses al sofa amb l'aire
acondicionat al màxim... Menjar embotit de nou! I bon formatge! S'ha acabat
l'arròs d'acompanyament. I tot amb forquilla i ganivet.
Els carrers coneguts, el trànsit ordenat, la gent esperant
al color verd per creuar! Ostres... quin avorriment, no? No veuré més senyors
escupir? S'han acabat els avis xinesos que saluden dient "hello", i
fiquen cara d'haver vist un mort quan respons "nihao"? I els pintxos
al carrer, els balls d'avis al mig de la vorera al vespre?
Ei, Eduard, tranquil, que tornes a Barcelona. Esta bé. Tot i
que tinc la sensació que tot just començo a conèixer tot això. Però bé, també
tinc ganes de passejar pel centre, beure alguna canya al Raval... Com? Que una
canya val QUANT? Després de tot,
Barcelona no es mourà de lloc, oi? I si em prenc unes vacances a casa, i torno
cap aquí, a la Xina?
Què em dirà, la família? Santa paciència que tenen, que si
els hi proposo, segur que em somriuen i em diuen que endavant. Amb el que
m'enyoren! Em sembla que ens tocarà fer-nos el compte "superpremium"
skype, què treurà fum.
I els amics? Començo a ser un expert a condensar la meva
vida en mails d'extensions bíbliques. No se'n fartaran? Home, l'alicient de tenir
casa i guia per Beijing no pot ser tan dolent...
I la resta? La resta importa poc, me'n sortiré. Decidit
doncs. A gaudir de Barcelona, de totes les coses bones que hi tinc, i torno!
