Instruccions d'ús de Huizhou / 徽州的使用说明书

Arribats a l'estació de Shanghai, busqueu un tren cap a Hangzhou. Si agafeu l'exprés, amb menys d'una hora estareu a la ciutat. Baixeu, noteu la humitat que desprèn el llac de l'oest, el 西湖, insígnia de la ciutat, i acte seguit busqueu un bus. El que vagi a l'estació de busos de l'oest. És una hora de trajecte, depenent del tràfic, fins al desangelat racó a les afores on hi ha l'estació. Allà, només cal que digueu que voleu anar a 黄山市, o Huangshanshi (antiga Tunxi, rebatejada amb el nom de "Ciutat de la Muntanya Groga" per aprofitar la sortida turística del lloc, que queda, de fet, encara força lluny). Es tracta de la capital de Huizhou, la regió més meriodional de la província d'Anhui.
Mengeu abans, a les paradetes de fora, una mica d'arròs tres delícies, doncs espera un recorregut d'unes 4 hores, on el paisatge pla de la ciutat queda enrere, i uns arrodonits turons, d'un verd que arriba a fer mal als ulls, indiquen que us apropeu al destí. Serà per les finestres del bus per on veieu boscos de bambú per primer cop.

Paisatge de Huizhou, al sud de la província d'Anhui

Esteu a Huangshanshi? Perfecte, doncs aquí la cosa es complica. Si voleu, podeu demanar per algun hostal a la ciutat, que probablement sigui capaç d'organitzar-vos les principals visites a la zona. Sempre que arribeu abans de les 5 de la tarda, però, podeu fer-vos els intrèpids i decidir agafar un nou bus pel vostre compte. Això sí, espero que tingueu nocions de xinès (o almenys sapigueu pronunciar el nom del lloc on aneu). Si ho feu, viatjareu en un típic bus xinès de camp: passatgers que aixequen el braç al costat de la carretera, amics que es saluden, gent que posa música amb el mòbil, seients trencats i tamborets pels nouvinguts que no tenen espai. I un conductor que sembla que no tingui por de la mort, si jutgem els avançaments que fa per carretera.
Voldreu anar a Xidi. Jo us recomano que aneu a Xidi, 西递。Per tant, quan porteu una estona de trajecte, us informaran que el bus no para exactament a Xidi, sinó a una cruïlla a mitja hora a peu del poble. Gràcies.
El motor rugirà, la porta es tancarà darrera la vostra  esquena, i vosaltres quedareu enmig del no-res, en una cruïlla que us han assegurat que no queda lluny del poble.
La passejada us farà gaudir del clima d'Anhui: alta humitat, calor, una boira que és realment boira, i no contaminació, i una pluja capritxosa que constantment amenaça als caminants. No sona molt bé, però els núvols baixos doten la zona d'una aura màgica molt atraient. Si hi sumes el petit i silenciós temple que et trobes al camí cap al poble, a l'altre cantó de la carretera, el teu Indiometre (reflex psicològic que porta a assimilar-te amb el conegut explorador creat per Steven Spielberg a la saga Indiana Jones) es dispara.

Reacció habitual entre els viatgers que aconsegueixen
arribar a l'entrada de Xidi (o "Foto trista al pàrquing de Xidi")

Potser, algun xinès amable es para per portar-vos amb el seu tricicle a motor amb espai per posar els trastos darrere. El desconegut us farà pujar, i asseguts amb una corda i dos fluorescents de tub, avançareu ràpid entre els turons, amb el vent refrescant-vos la cara (Indiometre a punt d'explotar). Potser, però, no arribeu al poble, sinó que l'home us portarà a un hotel, on us demanen un preu exorbitant per dormir. Direu que no, i el més probable és que feu cas omís als avisos de "el poble està tancat" que fa servir la senyora de l'hotel. "Com pot estar un poble tancat?". A més, haureu llegit a la guia, doncs sou gent previsora i llegiu la guia, que els habitants de Xidi ofereixen habitacions a preus raonables: només cal preguntar.
Així doncs, enfileu de nou cap al poble, ara ja a 10 minuts. Al pàrquing, veureu els autobusos de viatges turístics, esperant per tornar tranquil·lament cap a Huangshanshi a l'hora que toqui. "Que els bombin, jo he fet autostop a Anhui". Potser faràs un gest amb la mà, com de fer espetegar un fuet a l'aire, i avançaràs amb el cap ben alt.

La porta que dona la benvinguda a Xidi

Xidi és impressionant, especialment si es té amb compte que un gran nombre de pobles xinesos han estat tirats a terra en nom del progrés. Una joia amagada enmig dels turons de Huizhou. Deixeu-vos fascinar per les teulades grises acabades en punxa, els patis interiors amb fusta tallada amb esforç i bon gust, i les parets de blanc brut destacant contra el verd que les rodeja. També haureu de pagar una bona quantitat per entrar (sí, sí, es paga per entrar al poble, però és una entrada que dura una setmana), que oblidareu ràpidament un cop a dins, passejant entre els estudiants d'art que venen aquí per dibuixar els carrerons.

Carrer del poblet

Però es farà tard, doncs si heu fet el recorregut en un sol dia, arribareu ben entrada la tarda. Tocarà començar a preguntar als habitants per habitacions. Serà llavors quan ho entendreu: el poble no està tancat, però sí les cases dels habitants, que no poden acollir estrangers. Hi ha 3 hotels preparats per a vosaltres, amb preus per habitació que van dels 200 als 600 iuans. I descobrireu una trista veritat: les guies turístiques poden mentir, siguin o no la Lonely Planet.

I aquí és on haureu de decidir: cediu a les normes? Nosaltres, al veure que algun xidienc havia dubtat, vam decidir que, per provar de preguntar, no passa res. Si així és, potser teniu sort. Potser no, i us toca dormir a l'hotel per estrangers. Però potser, en un hostalet no al centre del poble, sinó cap a les afores, trobeu un avi fascinat pels estrangers. Hi ha la possibilitat que, tot i la negativa de la seva filla a acollir-vos, li faci gràcia sentir-vos parlar enxinès i us faci prendre el te. Depèn de l'hora, no us heu d'estranyar si us dóna amablement de sopar i us ofereix licor d'arròs fermentat per ell mateix. Qui sap si us fareu fotos, si us explicarà que ha acollit a altres estrangers o si us parlarà de les seves pintures. Si li dieu que sou espanyols (deixeu-vos d'hòsties, aquí s'ha de dir que sou espanyols si voleu que us entenguin), potser us parlarà de l'Olga i de mi, i per tant, us explicarà que sou els segons "amics espanyols" que fa. Feu una mica la pilota, digueu-li com de bonic és el lloc on viu. I per sobre de tot, si passada la vetllada la filla truca a l'hotel de davant, per estrangers, i els demana un descompte pels "estudiants estrangers" que té a casa, no us sentiu decebuts per no passar la nit a casa seva. Han fet tot el que han pogut i més, us han acollit, i encara us deixaran un paraigües per anar fins a l'altre hotel. I abans de marxar, sisplau, recordeu-li com d'agraïts estem nosaltres per la seva hospitalitat.

Hospitalitat de Xidi

Senyors de la Xina rural que t'acullen a casa

Demà, saltant de bus en bus, o agafant taxis, podreu seguir descobrint la regió. Potser la vostra història serà completament diferent, potser no us passarà res del que he descrit. Millor encara, doncs si us atreviu a endinsar-vos a Huizhou, segur que acabeu vivint la vostra aventura. I quan torneu, recomanareu la zona a tothom.

*Agraïments a l'Olga, per acompanyar-m'hi i fotografiar una de les experiències més divertides que he tingut a la Xina.