Tianjin, mon amour / 天津 (un comiat)

Ahir vaig dur a la policia el meu passaport per aconseguir una excedència del meu visat. Quan me'l tornin, d'aquí menys de 10 dies, amb les notes sota el braç marxo de Tianjin per embarcar-me en un nou viatge*. Crec que, per tant, abans d'abandonar-la definitivament, Tianjin, la meva ciutat durant quasi mig any, es mereix una entrada al blog.
Tianjin ho ha d'haver passat malament durant molt de temps. Veient les avingudes, els gratacels i els centres comercials, dóna la sensació que la ciutat s'ha bolcat de ple els darrers anys en deixar enrere el període comunista. Tianjin ha volgut tapar els avorrits blocs de ciment del partit darrere hotels de luxe, trens d'alta velocitat, ponts lluminosos i impressionants edificis.

A la vegada, la ciutat s'ha afanyat a recuperar les tranquil·les zones de vil·les occidentals, que van construir europeus i americans fa 100 anys, quan el lloc era un port clau del nord de la Xina, porta d'entrada del país i parada obligada en la ruta cap a Beijing. A dia d'avui, les casetes i algunes de les zones peatonals que volen rememorar l'ambient europeu d'aquesta ciutat són, en major part, reconstruïdes, i algunes zones s'aproximen força a un decorat de Hollywood. D'altres, però, com la zona de les 5 avingudes, 五大道, on jo visc, resulten agradables per passejar, tot i que sense aconseguir que els carrers tinguin l'encant dels de Shanghai.

Per tant, la ciutat constitueix un lloc agradable per aquelles persones vingudes de fora, i els ofereix moltes opcions a l'hora de sortir i sentir-se una mica més a prop de casa.
Però darrere aquests ornaments, Tianjin segueix sent xinesa. Les escenes quotidianes que he descrit més d'una vegada al blog es poden trobar arreu. Per cada restaurant occidental, trobaràs deu paradetes de "pinxitos" xinesos. Per cada home de negocis, deu que passegen el gos amb pijama. Per cada Zara o Tesco, tres grans "Encants" de tendetes xineses. No es trobaran hutongs, però si que es pot seguir apreciant la majoria de trets distintius de la Xina actual, inclòs el núvol de pol·lució al qual ja he aconseguit acostumar-me.
Així doncs, si us allotgeu al ambiciós i orgullosament hortera "Roma Garden", no us sorpreneu si al sortir veieu, a la vorera de davant, 3 gallines picotejant les restes de brossa de les paradetes de menjar de davant.

No és la ciutat més bonica de la Xina ni té grans punts d'interès turístic, i probablement, si viatgeu per aquí, us la classificaré de "prescindible". Però ha estat casa meva durant 5 mesos, i s'ha portat bé amb mi. Entre els seus caòtics carrers, els menys rectes de tota la Xina, queden records, amistats i llocs que s'han convertit en familiars. I el seu skyline de gran ciutat asiàtica, il·luminat quasi a diari per focs artificials, és ja el decorat d'una part de la meva vida.

*Sé que llegint el blog dóna la sensació que porto 6 mesos viatjant, però també estic fent alguna cosa de profit. O això crec.