Estampes xineses / 中国的场面

Falta molt pel final d'aquesta experiència, però al apropar-se els examens de la universitat (en poc més de dues setmanes), flota a l'aire una sensació de comiat. Així, aquest dies m'he parat a pensar en algun moment quines són les coses que recordaré de la Xina. Per això, he decidit fer una petita ressenya d'algunes estampes quotidianes que, de ben segur, em vindran al cap (a mi i a molts altres) quan recordi la meva estada:

Taiqi (sí, taixi)
Què: Xinesos de tot tipus movent-se lentament sense dir paraula. Un espectacle hipnòtic.
Quan: De 6 a 8 del matí. TOT L'ANY. SENSE EXCEPCIONS.
On: Parcs, places, carrers pavimentats, passeigs i qualsevol racó tranquil de la ciutat.
Perquè: El secret de la seva immortalitat. He vist avis fer coses que no creuríeu. I això que s'estalvia la seguretat social xinesa (o el que en queda).

Aigua calenta

Un bon àpat a Lanzhou, junt al gotet d'aigua de rigor

Què: Com el got d'aigua de l'aixeta que et donen a França amb cada àpat de restaurant, però calent.
Quan: Des de principis de tardor fins a final d'hivern. Migdia i nit.
On: Típic de restaurants genuïnament xinesos, de la mida que siguin.
Perquè: L'aigua calenta cura tots els mals. No ho sabíeu? Jo tampoc, però passegeu pel carrer a -10º i entreu a algun lloc. Aviam si li dieu que no al got.

Partides a la fresca

Partides al febrer al parc del Temple del Cel, a Beijing

Què: Avis xinesos jugant als escacs d'aquí, al majhong, a cartes... en 4 petits tamborets i una taula de picnic al mig. Sovint amb espectadors al seu voltant. La passió del joc, la fugacitat de la fortuna, el drama vital, tot representat per 4 senyors amb cadiretes que haurien de ser pels seus néts.
Quan: Tot l'any.
On: Carrers i parc. Especialment aquells llocs on no està gens definit on acaba la  vorera, i per on han de circular els cotxes. I tingueu clar que ells no es mouran un dit, ja pot fer sonar el clàxon aquell camió.
Perquè: Perquè en el fons, els encanta estar al carrer. Amb roba, o amb pijama.

Sorpreses sobre dues rodes

Què: Complements bojos que porten els xinesos mentre van amb bicicleta o d'altres vehicles de dos rodes. Mosquiteres al voltant de la seva cara, viseres que han de frenar els raigs ultra-violetes (i que servirien per qualsevol concert de Daft Punk), jaquetes de l'armada que semblen dissenyades per sobreviure a Sibèria...
Quan: Passejant pel carrer, quan menys ho esperis.
On: Carrers, carrerons, rotondes, avingudes, hutongs...
Perquè: Perquè sovint sembla que no tinguin vergonya o sentit del ridícul.




Avis dansant

Avis al carrer Nanjing, eix comercial de Shanghai

Què: Una celebració de la vida, l'alegria i la música, acompanyada de cançons tradicionals que sonen en casset. Si porten roba estrafolària, serem benèvols i direm que estan ballant "danses d'alguna minoria ètnica".
Quan: Són avis, i per tant, aquí i a tot arreu, poden ser-hi qualsevol dia de la setmana.
On: A qualsevol carrer una mica transitat. Però jo recomano els diumenges al parc.
Perquè: Han sobreviscut a l'ocupació japonesa, a una guerra civil, al desastre del Gran Salt Endavant, als excessos de la Revolució Cultural, a les revoltes de Tiannanmen el 89, a la contaminació dels últims anys... Crèieu que no tenen motius per ballar?

Roques

Pati de roques a la Ciutat Prohibida, Beijing

Què: Roques.
Quan: Són roques, no es mouen.
On: Parcs, rotondes, carrers i places.
Perquè: Perquè mentre nosaltres ens entestem a posar escultures fetes amb ferro i mal gust a les rotondes, els xinesos han decidit que no hi ha art més elevat que el de la natura treballant els seus materials lentament. De fet, ho van decidir fa uns quants segles, com proven els jardinets que hi ha darrera la ciutat Prohibida de Beijing, plens de roques exposades com a peces de grans artistes. De veritat us sembla tan mala idea?

Cal·ligrafia d'aigua

Un avi simpàtic escrivint al carrer, Beijing

Què: Caràcters xinesos escrits amb aigua.
Quan: Qualsevol tarda que no plogui.
On: Les voreres de qualsevol ciutat, o algun dels seus parcs.
Perquè: Pura essència xinesa: la cal·ligrafia entesa com a exercici artístic, les paraules que harmonitzen el seu significat amb les formes dels traços, la repetició com a pràctica cap a la perfecció, la fugacitat representada en grans veritats que s'esborraran en pocs minuts... tot gràcies a uns pinzells ridículs de plàstic que valen 5 kuais.