Animat, bulliciós / 热闹

Amics, això no és el Time Out, ni jo sóc un gran coneixedor de la nit xinesa. Però porto dos dies sortint de festa per Tianjin -mentre la majoria de vosaltres estàveu de carnestoltes-, i no estaria de més compartir algunes de les primeres impressions que he tingut.
En primer lloc, cal dir-ho: els occidentals es mouen amb els occidentals. Tothom té algun amic xinès que es pot unir a la festa, però el sentiment gregari dels estrangers és fort, i si hi ha algun americà o europeu que no coneixes, a les 2 del matí es probable que us hagin presentat, a les 3 haureu brindat un parell de vegades amb la beguda que tingueu a mà, i a les 5 ja compartireu alguns passos de ball. Això és degut, probablement, a algunes anècdotes que m'han explicat sobre la insistència dels xinesos per conèixer a gent de fora, un desig que pot acabar amb situacions còmiques, o francament violentes.
La nit aquí es planteja com un recorregut pels principals clubs de la ciutat, on saps que t'acabaràs trobant tothom. Es pot començar al AJO (sí, sí, "ajo"), un pub musical per fer una primera cervesa i que deu molt a la globalització: tothom hi beu Carlsberg, Corona o Heinneken; els principals al·licients són el seu billar i el seu futbolí; i a part de, danza kuduro o alguns hits estiuencs de l'any 98 a Europa, de tant en tant es poden sentir (gràcies a Déu!) clàssics com  Fortunate Son o Sweet Home Alabama.
Passada una estona, toca moure's. Amb taxi, per descomptat. Aquí, el fred convida a agafar-ne un, i la tarifa de prop de 9 kuais entre 4 persones t'acaba de convèncer. Us animo a fer els càlculs, i a odiar-me una mica cada cop que pagueu una T-10.
El següent destí és el Nest, un lloc que, vist de fora, sembla una nau especial de cartó pedra que ha aterrat al mig de Tianjin. És un lloc sobretot per gent xinesa, i d'una estètica francament kitsch: imagineu el centre comercial Gran Via 2, metal·litzeu-lo i convertiu-lo en discoteca. Això és el Nest. Aquí el dance es barreja amb algunes cançons rock xineses, cantades en directe a dalt de l'escenari. A més, l'entrada (he mencionat que aquí no pagues entrada enlloc?) també porta inclosa un parell de shows de ballarines exòtiques i boys a la passarel·la -tot molt light, no us penseu-, que principalment fan patir per si rellisquen o es cauen en algun moment. L'horterada abunda a la nit xinesa.
Per cert, l'important dels clubs d'aquí no és ballar, sinó tenir taula. I omplir-la de begudes. I fruita fresca (sabeu què és menjar síndria a les tres de la matinada? Quan torni a Barcelona, ho exportaré). Els xinesos, fins on he pogut veure, ballen poc i beuen molt, una costum que entenc com un joc d'ostentació. Tot i això, us ho puc ben jurar, també n'he vist algun jugar al Conecta 4 a la barra de la discoteca. I per això sí que no tinc explicació.

Per tancar la nit, es pot passar pel Sidong. O Cidong. O Qidong. O Tsidong. O 昔唐. No ho sé ben bé. A sota d'un hotel, les parets baixes, la poca llum, la sensació de mínim espai, els mobles de fusta i la barra al centre em van fer pensar ràpidament en el ja desaparegut Chaplin's de Calella (per a tots aquells que això pugui significar alguna cosa). Aquí, però, de tant en tant es pot veure una banda de rock filipina. La resta és dance, hip-hop, una mica de Shakira i poc més. Res millor que, quan el lloc tanca, agafar un últim taxi cap a casa amb el sol començant a fer clarejar el cel. Com arreu del món.

Per tant, si algun dissabte a la nit Tianjin us ve de camí, ja sabeu per on trobar-me. Us convido a una cervesa, i xerrem una estona, d'acord?