Gossos / 狗

Des de l'arribada, vaig dient a tothom qui em vol escoltar que els gossos aquí són petits. A Beijing ja vaig començar a fixar-me que, més enllà d'algun husky, la majoria de gossos són diminuts. A la meva ment flota de manera borrosa el concepte pequinès, i fins i tot m'atreviria a dir que és una raça no massa gran, però poc més. Fins que l'altre dia, mentre jugàvem amb la mascota del Wala Cafe -que crec que és un gos Akita, molt oritental tot-, em van comentar que el govern fa pagar fortes taxes als amos de gossos grans. Política del fill únic i gos petit.
Fent una recerca de dissabte al matí al Google, he descobert que fins i tot certes ciutats tenen prohibit tenir races grans de gossos, o una alçada màxima. Segons el govern, es tracta d'evitar problemes de salubritat, malalties i el descontrol d'animals especialment violents. De com l'altre dia vaig veure venta il·legal d'una mena de rossinyols a una cantonada, en parlaré quan tingui més dades de l'assumpte.
Sí, segur que ara esteu pensant allò de "maleït govern autoritari". Una part de mi també, però quan vius en una ciutat de prop de 12 milions d'habitants, segons Wikipedia, i et planteges què passaria si tothom tingués un gos gran, tens un calfred. Quan aquestes xifres colossals són el pa de cada dia i no ets capaç d'imaginar el que poden arribar a suposar, determinades creences trontollen.  No em mireu així, d'acord? Si voleu ja parlarem un dia d'aquests de la política del fill únic. I si no, atribuïu l'entrada a que trobo a faltar al meu gos, el Russell, i les seves gamberrades. Que també.