Epifania dins el taxi / 在出租汽车里有主显节

Misteris d'Orient. Tornes de comprar una cosa al centre (si és que aquesta ciutat té un centre definit) i puges al taxi a l'hora punta. Tanques la porta, dius l'adreça i comences a mirar per la finestra. Sense saber perquè, comença a entrar-te son. Aquella càlida sensació de després de dinar se t'enganxa per tot el cos. Què està sonant? Una música suau i lenta, o més aviat, una veu que recita melòdicament, en un xinès que no té res a veure amb el que sents cada dia al carrer. Mires endavant i veus l'estatueta de Buddha penjada del retrovisor. Sense entendre un sol mot, no en tens dubte: és un sutra cantat, les ensenyances de Siddharta recitades per a que el poble les aprengui. Molts van pensar que el sol so d'aquestes lliçons era màgic.

Darrere la finestra, els cotxes fan sonar la botzina, les bicicletes s'amunteguen i els nens uniformats esperen els cotxes dels pares. L'embús ja no t'importa, ni el taxímetre, ni les feines per demà. Només vols donar una volta més, amb el taxista tararejant paraules sagrades, mentre els pocs conceptes que vas aprendre a buddhisme et volten per la ment: la vacuïtat, el dharma, la saviesa primigènia... El jo fos amb el tot. Vols entregar-te al buddhisme chan, o zen. Rapar-te el cabell, recitar el sutra del diamant i aprendre els misteris del tantra. O preguntar si queden cel·les lliures a Sant Pere de Rodes.

Però el taxista frena. La carrera són 20 kuais. Baixes i el fred i els deures per demà tornen a la teva ment. Hauries de comprar una garrafa d'aigua, s'està acabant, penses. Així que demanes perdó a Shakyamuni i li comentes que s'haurà d'esperar,  i puges a l'habitació pensant, un cop més, que la Xina és un país de contrastos. O potser tu tens el cap ple de pardals, qui sap.