Mirar / 盯看

No fa tant que la Xina està "oberta al públic". I un dels principals indicadors és que, encara avui, molts xinesos t'observen descaradament quan passeges pel carrer. Per descomptat, no són tots, però els que ho fan, solen tenir una cara dura especial, no se n'amaguen en absolut, i no solen allunyar la mirada cap a un altre lloc si els descobreixes.
Hi ha repassades de tot tipus: rioleres; encuriosides, i en les que notes el desig d'establir contacte; estranyades -"què fot aquí un 外人?"-; i d'altres amb un cert aire de superioritat, o de desafiament; i fins i tot algunes ben tendres, com les dels nens que assenyalen i tiren de les mànigues de les jaquetes dels seus papes.
En aquest sentit, els llocs turístics són especialment propensos a mirades indiscretes. Els viatgers aquí no són pas europeus o americans, sinó sobretot persones del propi país, que no poden permetre's un viatge a l'exterior però sí una visita a la capital, i que venen de províncies i ciutats on probablement hi hagi menys circulació d'estrangers. La meva primera gran sorpresa (de les moltes que tens cada dia) va ser trobar-me, el primer dia a Beijing, sent un dels pocs visitants no xinesos de la Ciutat Prohibida, una de les icones de la capital.
En aquests llocs, no us ha de sorprendre que us demanin una foto amb vosaltres: jo mateix puc estar adornant, a hores d'ara, el menjador d'un parell de residències xineses. Finalment serà el vostre estat d'ànim allò que determini si poseu alegres amb un matrimoni de Gansu o ho rebutgeu com pugueu.
Aquest voyeurisme en certs moments et pot fer gràcia. En d'altres t'agradaria poder girar-te i pegar un bon crit al noi tianjinès que se't posa descaradament a l'esquena, per tal de no perdre's un sol detall de com intentes demanar un contracte de mòbil al mostrador. Són petits recordatoris de com encara som una sorpresa per molts xinesos.
Aquests cops d'ulls han fet qüestionar-me si a Barcelona també existeixen gestos similars. Potser fins ara, al no ser el blanc de les mirades (no trobareu expressió més incorrectament apropiada), no m'hi havia fixat mai.