Perquè, amics, quan el teu nivell de xinès ronda els 1.000 caràcters, us puc assegurar que no molts són dedicats al menjar. I quan, a més, et dediques a rastrejar llocs on veus que mengen els xinesos, per allò de l'autenticitat, ja et pots acomiadar de fer la comanda al cambrer en anglès, i no comptaràs amb fotografies per assenyalar els plats a la carta.
Per tant, es tracta de tu i el menú plastificat que tens davant. Un duel a mort on t'has de guiar pels 牛肉, o carn de vedella, el 豆腐, és a dir, tofu -casolà o picant-, uns bons 面 amb la seva 汤 ben calenta, i que no falti l'arròs, el 米饭 de rigor. Per descomptat, també es pot preguntar al cambrer: 你们有没有饺子? "No tindreu pas crestes de carn?". O fer servir el vell truc: mirar a les taules del voltant, i apuntar amb el dit el plat del costat: "这个".
I malgrat que el teu ventre rugeix cada cop que veu un lloc amb la carta en anglès, o passes a prop d'un McDonald's, el teu orgull te n'allunya. "Això no s'hi val, ets a la Xina!". Ni tan sols es pot dir que aquests restaurants hagin de ser més cars, doncs un dinar car aquí et pot valdre uns 10 euros. Espero que si veniu al país, porteu apuntats varietat de plats per demanar, o estigueu menys carregats de punyetes!
En qualsevol cas, la conseqüència és que els darrers dies m'he fet un fart de provar fideus, tipus de tofu i carns saltejades amb bolets. Espero que comprengueu, per tant, el petit plaer que ha suposat atansar-me avui al vespre a la més cara de les tres cantines de la universitat, la que té un cartell de "Western food" i demanar-me una bona pizza de tonyina i unes patates fregides. Poc més de quatre euros. És un plaer pecaminós que, en els mesos que em queden, de ben segur repetiré!
Actualització: Fent la ronda habitual de pàgines d'internet, descobreixo que, el mateix dia que jo, la Núria va escriure també sobre el menjar d'aquests dies, des d'una òptica diferent. En qualsevol cas, queda clar que és un tema clau del viatge!
No hay comentarios:
Publicar un comentario