Coses que no tenim a la Xina / 在中国我们没有的事物

• Formatge i embotits: No em ficaré a parlar de les barres de pa xineses, però no puc començar aquesta entrada sense mencionar els embotits i el formatge. Aquí, l'únic formatge que tenim és el dels tranxetes, que per fer un sandvitx encara, però per un bon entrepa... I el més similar a l'embotit és aquella carn enllaunada que té més d'spam que de pernil. Per això, quan algú rep una visita, sol demanar que li porti una bona barra de fuet.
• Sol: La rutina és, quan et lleves a les 7 del matí, còrrer les cortines i veure una boira espessa que tapa la vista de la ciutat. Segons fins quin gratacel pots veure, mesures si hi ha més o menys contaminació. Tot plegat fa que la llum sigui més tènue, els colors més grisos i el Sol, sovint, es trobi a faltar. Per això, les ventades aquí són sinònim d'alegria, perquè saps que quan passin, tindràs dos o tres dies de cels blaus.

• Tasses de vàter: El lavabo xinès és un món a part, amb un ecosistema propi d'olors, rastres, canonades que ballen i motxos fastigosos. Els xinesos han decidit prioritzar el nacionalisme davant el pragmatisme, i hi ha pocs lavabos que no siguin latrines, el seu mètode de tota la vida. Per a la nostra comoditat, però, la residència sí que té bany occidental. Per això, sempre es surt de casa pixat i cagat. 
• Calefacció: El 15 de març el govern tanca la clau del gas. Si es vol seguir amb calefacció, s'ha de pagar una estufa elèctrica o similar. És igual que el dia 17 nevi sense previ avís, fins a enfarinar tot el paisatge. I millor serà que donem les gràcies d'haver tingut aire calent uns mesos, perquè més avall del Iangtse, al sud de la Xina, no hi ha calefacció en tot l'any. Per això, la primavera aquí és una necessitat més que un desig.