Primaveres / 春天

M'havien avisat sobre com d'extrem és el clima d'aquí, però poc em podia imaginar que passaríem d'una nevada fa poc més de deu dies, a arribar als meravellosos 20 graus aquesta setmana. La primavera ha arribat, i sembla que, després d'uns dies de solet, mànigues curtes i finestres obertes, és per quedar-se.
I juntament amb ella, un canvi d'humor que ha fet que tothom tingui les energies renovades a la universitat. Probablement no sigui només el canvi de temperatura: la setmana que ve es celebra el Qingming, el dia dels morts xinesos -per simplificar-, on, en principi les famílies van a fer ofrenes i netejar les tombes familiars. Per tant, sabem que tenim 3 dies de festa la setmana que ve. Dos dels quals, però, recuperem el dissabte i diumenge fent classe -sembla ser que això dels ponts no és costum a la Xina-.
A més, aprofitant el bon temps, tots tenim les respectives visites a la cantonada, tots frisem per veure de nou cares familiars, en un marc tan diferent com és la Xina. Volem fer de guies vocacionals i, de tant en tant, fardar una mica i deixar anar: "no, no, és que a la Xina això va així".
I a tot això, s'hi suma el viatge que tenim preparat per la setmana que ve. No patiu, ja us donaré la tabarra tant com pugui a través del blog. Un dels companys feia avui els càlculs: aproximadament 70 hores de tren xinès en una setmana. Tot sigui per tal de treure el cap per les portes de la Xina mil·lenària, mirar el desert des d'alguna ciutat oasis i preguntar-se on són les antigues caravanes de camells.
Mentrestant, molt lluny d'aquí, Barcelona i moltes altres ciutats tenen la seva particular diada de primavera (una metàfora que m'agrada, per les connotacions positives de la paraula). Pel que veig a les notícies, però, l'hivern fa temps que s'ha instal·lat a la zona, i em costa pensar que marxarà aviat. I jo que pensava que el fred xinès havia de ser força més dur que el de casa meva...