Nom / 名字

Als amics de Barcelona, encara els sorprèn i els fa gràcia. "I com és el teu nom en xinès?" A mi també me'n va fer en un principi, quan fa dos anys i mig vaig començar classes. "Haide" o 海德, va decidir la meva professora. Si més no, haig d'admetre que, per la reacció que tenen els xinesos quan el senten, sembla que està ben triat. Fins on he vist, els noms en xinès d'occidentals s'elegeixen en part intentant que hi hagi una certa homofonia amb l'original, però també vigilant amb el sentit dels caràcters i del nom en conjunt. No és una feina fàcil, doncs als estrangers sovint se'ns escapen determinats matisos del caràcter (més masculins o més femenins, determinades connotacions...) que poden acabar fent que et posis algun nom més que desafortunat.
Un exemple fàcil d'entendre sobre aquesta transformació de noms, i que a mi em fa molta gràcia, és el de la Coca-Cola (no, les marques tampoc se n'escapen). El seu assessor asiàtic va aconseguir trobar amb un nom que s'aproximava sonorament a la paraula Coca-Cola: "Kekoukele". El millor, però, és que el nom s'escriu ajuntant l'adjectiu deliciós "可口" a la paraula Cola "可乐": "可口可乐".

En el meu cas, "Haide" pot semblar que no soni molt similar a Eduard, però transformar el meu nom al xinès és difícil a nivell sonor. A més, tenint en compte que el nom és la suma dels caràcters "Oceà" i "Virtut", el resultat final, traduïble per "Oceà de Virtut", trobo que sona francament espectacular. És un d'aquests noms orientals que tan agraden, d'una solemnitat hiperbòlica molt divertida: "Parc dels turons fragants", "Sala de la Benevolència i la Longevitat", "Porta de la Pau Celestial".... tots noms reals. Llocs d'aquests que sonen tan impressionants, que al final, quan t'acostes a la Ciutat Prohibida i veus l'estat amb el qual es troba la "Sala de l'Harmonia Preservada" t'enduus una decepció.
Doncs bé, no ha estat fins arribar aquí que me n'he adonat de la importància del teu nom en xinès. Per primer cop, ha deixat de ser una anècdota per passar a formar part de la teva identitat, ja que és el nom que uses a classe, i amb el que es dirigeixen a tu professors i companys. Ho has d'acceptar. Al principi, quan et passen la llista, escrius els dos noms: Eduard/海德. És inútil. Ja ets "Haide". Des del moment que t'has assegut al seient de l'aula ho ets. Sense ni plantejar-t'ho, has passat a tenir dos noms. Estigueu tranquils, però: la meva identitat, sota el nom que sigui, segueix sent la mateixa. Altres elucubracions les deixarem per a justiciers amb capa i antifaç i escriptors aficionats a històries tipus "Dr. Jekyll i Mr Hyde".