Cabell / 头发

Havia arribat el moment. Comença a fer massa calor com per aguantar el meu cabell llarg. Per tant, armant-me de valor, vaig decidir anar a la perruqueria xinesa. Ja sé quines connotacions té per tothom el concepte "perruqueria xinesa", però aquí totes les perruqueries són xineses. I bé que hi ha gent que s'hi talla el cabell.
Per tant, vaig demanar a una companya de classe si em podia dir on anava ella a tallar-se el cabell. "És un lloc una mica més car que la resta, però ho fan prou bé". Fins a la porta de la perruqueria no vaig recordar-ho: a Xina, com ja he dit algun cop, la bona qualitat es mesura per com d'hortera és un lloc. Així que em vaig endinsar a l'espaiosa perruqueria, tot marbre negre, daurats i miralls amb marcs de color coure. L'escena es completava amb, a part de les noies amb uniforme rosa i vermell, unes xineses de mitjana edat rodonetes tallant-se el cabell, i un parell de perruquers xinesos afeminats, que donaven al conjunt un toc francament almodovarià.
amb una fotografia i el mantra "短短一点" ("una mica curt") com a principals ajudes per fer entendre el que volia, vaig seure a la cadira de perruqueria. "Vols un té, o un cafè?". Com que vaig dir que no, em van dur un got d'aigua calenta (tot un clàssic dels locals xinesos). El primer que van fer va ser amassar-me els cabells amb xampú, fins al punt que vaig arribar pensar que en volien fer fideus xinesos. Durant uns segons, el meu aspecte s'acostava perillosament al Krusty dels Simpson. Acte seguit, tocava rentar-me el cabell. Reclinat a la cadira, amb l'aigua caient-me avall, apareixen un parell de caps xinesos, d'empleades del local. Mentre una renta, i em té immobilitzat, toca la ronda habitual de rialletes i preguntes: "D'on ets?", "Estudies aquí?", "Ens entens?" "Nosaltres podem parlar una mica d'anglès... Hi!".
I tornem a la cadira. Entra en acció el perruquer, que treballa ràpidament i sense dir res, un detall que agraeixo. No va tardar massa a acabar. Ja tenia el cabell curt de nou. No em va semblar que m'haguessin fet cap desgràcia, i em vaig encaminar al taulell determinat a pagar els 60, 70 kuais que esperava que em clavarien. Entre noves preguntes, m'agafen 15 kuais de la cartera. 15 kuais! Això no arriba a 2 euros! Content, i amb el clatell destapat, vaig sortir al carrer.
Com a apunt final, i tornant al tema de la "perruqueria xinesa", ho confessaré: en el transcurs del rentat de cabells, em van donar una clau. No puc traduir el que va dir la noia que me la donava, ja que m'ho va dir ràpidament i no ho vaig entendre. Només sé que no era pas de cap taquilla, i que amb la mateixa rapidesa que havia arribat, me la van treure de les mans quan vaig anar a pagar. La resta, són suposicions.